Llotja de Mar

Situada al Pla de Palau, davant de l’antic front marítim de la ciutat —al passeig d’Isabel II, 1—, la Llotja de Mar ha estat, durant segles, el centre neuràlgic de l’activitat mercantil catalana i testimoni directe dels grans canvis polítics, econòmics i socials del país.

La història

Els orígens de la Llotja es remunten al segle XIV, en un moment en què Barcelona era una de les grans capitals comercials de la Mediterrània. Els mercaders barcelonins necessitaven un espai propi per reunir-se, negociar i formalitzar contractes, i Pere IV el Cerimoniós va autoritzar la construcció d’una llotja al barri de la Ribera. L’edifici, impulsat pel Consolat de Mar i el Consell de Cent, es va convertir en un símbol del poder i la prosperitat de l’estament mercantil de la ciutat.

Durant els segles posteriors, la Llotja de Mar va viure un període d’esplendor fins a la Guerra de Successió, el 1714, quan les tropes borbòniques van ocupar completament la Llotja i la van convertir en caserna militar, iniciant una etapa de decadència. La recuperació va arribar a partir del 1758 de la mà de la Reial Junta Particular de Comerç, que es va fer càrrec de la Llotja i, en veure el mal estat en què es trobava, va impulsar una ambiciosa reforma de l’edifici. La Junta de Comerç va convertir l’edifici en el gran centre impulsor de la modernització econòmica, industrial, científica i artística de Catalunya. Al mateix temps, la Llotja es va convertir en escenari de moltes de les activitats de la reialesa.

Història... i art!

La Llotja està formada per un conjunt d’edificis superposats amb diferents estils artístics. El cor de la Llotja de Mar és el Saló de Contractacions, que respon als principis característics del gòtic català: amplitud, sobrietat estructural i unitat espacial. Durant segles, aquest saló va acollir les transaccions comercials que van convertir Barcelona en una gran potència mediterrània. Posteriorment, l’edifici es va ampliar amb la construcció del Pati dels Tarongers —que també es pot visitar, de manera excepcional, aquest mes—, la nau lateral, una capella i noves dependències que van reforçar el seu paper com a centre institucional i mercantil.

La transformació més important va arribar, però, amb la gran reforma neoclàssica impulsada per la Junta Particular de Comerç al segle XVIII. Els arquitectes Joan Soler i Faneca i Tomàs Soler i Ferrer van envoltar l’antic edifici medieval amb una nova estructura que encara avui defineix la seva imatge exterior. El resultat és una construcció d’una gran elegància, caracteritzada per la seva simetria, les façanes de pedra de Montjuïc i el gran pòrtic presidit per columnes dòriques i jòniques.

A l’interior de la Llotja de Mar destaquen espais d’una gran riquesa artística com el pati i l’escala d’honor, presidits per la font de Neptú i per escultures que representen els continents coneguts a finals del segle XVIII; el majestuós Saló Daurat, antiga sala de recepcions de la Junta de Comerç; el Saló Lucrècia, decorat amb pintures i escultures neoclàssiques; i el recuperat Saló de Cònsols, que conserva l’essència de l’edifici medieval.

Visitar la Llotja

L’estiu del 2026, la Cambra de Comerç va obrir les portes de la seva seu corporativa per primera vegada de manera continuada. Ara s’hi pot entrar de manera gratuïta i lliure de dilluns a diumenge, d’11 a 17 h (sempre que l’activitat de la Llotja ho permeti).

A més, durant els períodes de menor activitat, com l’estiu, Nadal o Setmana Santa, s’organitzen visites guiades amb la col·laboració de Cases Singulars, que recorren la història, el patrimoni i les curiositats que amaguen els murs de la Llotja.