'Tall tall shadow', el tercer àlbum de Basia Bulat, és un disc de comiats. Potser perquè és un disc que ha dit que està marcat per la pèrdua, la cantautora canadenca hi diu adéu a algunes de les constants que havien marcat fins ara els cinc anys que dura la seva trajectòria, començant pel so més estrictament folk, que abandona a favor d’una proposta més eclèctica i menys acústica, més diversa instrumentalment.
Pot tenir-hi a veure el relleu en la producció, en què per primer cop no ha comptat amb Howard Bilerman, ex-Arcade Fire i responsable de la gravació del seu celebrat debut, 'Funeral' (2004). Però Bulat no s’ha allunyat gaire a l’hora de buscar-li el relleu: ni del Canadà ni d’Arcade Fire, perquè ha confiat el so més ric de l’àlbum a Mark Lawson, enginyer premiat amb un Grammy per 'The suburbs' (2010), i a Tim Kingsbury, membre del grup de Mont-real.
L’altre comiat és el de la cítara d’acords, instrument al qual se l’havia associat fins ara i que va abraçar –literalment– PJ Harvey al seu últim disc. A l’hora de compondre, Bulat l’ha canviat pel piano, i si bé encara es pot sentir al disc, no la confongueu amb el charango, que també hi és.
