10 barcelonines per a la història

Editora i impressora al segle XVIII. Fins al XIX el gremi de llibreters no permetia que les dones fossin mestres llibreteres. Tot i així, juntament amb el seu marit va dirigir un dels diaris més importants de l’època, el 'Diari Brusi', propietat de la família, i va encarregar-se d’editar el 'Diari de Barcelona'.

Va ser la primera dona ministra d’Espanya, durant el govern de la Segona República Espanyola. A més de líder anarquista, va escriure una bona colla de novel·les, algunes de contingut feminista on rebutjava la institució del matrimoni i incidia en el dret de les dones a escollir el seu company sentimental.

Una de les dones que més ens ha fet riure en aquest país. Actriu, vedet i persona que haguéssim volgut adoptar. Va ser la reina del Paral·lel, va fer teatre i revista. Quan anem al súper encara busquem els pots d’oliva La Alcoyana, que anunciava a la televisió.

A les dones, no ens han deixat moure gaire els fils, per això cal parlar d’aquesta titellaire. Cofundadora de la companyia La Fanfarra i el Teatre Malic, la primera sala alternativa de l’Estat. El seu activisme antifranquista li va suposar anys de presó. Es va exiliar a Dinamarca on va començar a crear els titelles i a dissenyar els espectacles amb el titellaire Toni Rumbau.

Totes les que han escrit després la consideren un referent ineludible i és lògic. Posseïdora d’una prosa enigmàtica, potent i fosca al mateix temps, va viure exiliada a França gran part de la seva vida. Va haver de tornar a fugir per l’arribada del nazisme. A Ginebra, va escriure 'La plaça del Diamant'.

La mort prematura d’aquesta escriptora va deixar-nos orfes massa aviat. Va combinar la literatura amb el periodisme i es va comprometre, des de jove, amb la lluita contra el franquisme i a favor del feminisme. Va posar el dit a la nafra de la societat patriarcal en molts textos.

Una de les millors poetes en català del segle XX. Va néixer a Ivars d’Urgell, però va fer carrera a Barcelona. En el seu poema 'Terra de mai' parla de l’amor entre dues dones, tema inèdit fins llavors a la literatura catalana. En els seus versos reivindica una maternitat plena que no necessita la presència de l’home. Ens sabem de memòria: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.

Activista anarquista durant la Segona República. Lola Iturbe va formar part activament de La Résistance i va ser una de les fundadores del moviment anarcofeminista Mujeres Libres i del Comitè de Milícies Antifeixistes. Escrivia pel diari 'Tierra y Libertad', les cròniques de guerra en el front d’Aragó.

Soprano i cantant d’òpera, va cantar en els teatres d’òpera més importants del món. La van escoltar a l’Scala de Milà, a l’Òpera de París i al Metropolitan de Nova York i va ser la primera cantant catalana que va actuar al Festival de Bayreuth.

Actriu i directora de teatre. Poques actrius han interpretat millor els monòlegs i va interpretar els clàssics amb destresa única. Magnífica lectora de poemes. Va tenir la valentia de pujar als escenaris, fins i tot, quan el càncer que patia va deixar-la cega.