El Barri Gòtic és un pou de contradiccions únic en la seva espècie. Una ciutat dins la ciutat. Per una part, et sotmet ràpidament al seu influx gràcies a una implacable sessió d'hipnosi històrica amb rampells esotèrics. Els que hi viuen, saben que a la seva quadrícula claustrofòbica reposa l'esperit de la ciutat: la història de Barcelona es desplega en un calidoscopi de pedra romana, edificis gòtics i establiments modernistes, però també en forma de sinistres assassinats, gàrgoles a punt de cobrar vida, missatges maçònics ocults i carrerons jueus que, ben entrada la nit, semblen pertànyer a un gòlem implacable.
És el barri del turisme low cost per excel·lència, però ha sabut resistir l'escomesa enemiga aferrant-se a l'autenticitat d'alguns racons que els barcelonins encara gaudeixen en petit comitè. Tot i la brutícia apocalíptica dels seus carrerons, possiblement els més castigats per les veixigues canines, aquesta zona de guerrilla atrau el virus turístic als punts neuràlgics de la seva geografia i, alhora, conserva en el seu entramat laberíntic tota mena de comerços, restaurants, bars i cafès que han esquivat l'atac del forasters. Uns forasters, per cert, que acostumen a admirar la fauna autòctona amb sorpresa, sobretot quan es creuen amb un dels exemplars més exòtics i a la vegada estimats del Gòtic: les senyores que passegen en bata i plantofes pel carrer. Comença el viatge al lumpen: benvinguts al barri que odieu estimar.
