És molt difícil mantenir durant molt de temps un bon nivell en segons quins restaurants. Practicar una cuina catalana casolana, de sempre, però modernitzada i ben presentada, adaptada a les exigències actuals, amb un servei amable, eficient i familiar... Amb una cuina impecable a la vista i estovalles de cotó, i no pas aquests zigzaguejats mantellets de paper gairebé higiènic. I fer-ho sense especular.
Un dels pocs casos ideals és l’Arturo, amb més de 30 anys d’existència, i que ara porten en Carlos i l’Ana, successors d’aquells savis cuiners que van iniciar l’aventura en un carrer curt i simpàtic proper a les Cotxeres de Sants. Van preferir no servir un menú diari, però sí que tenen un plat del dia, generalment un bon guisat. Perquè si hi ha alguna cosa que sobresurt en una casa confortable, de cara vista i d’agradable decoració, és l’autenticitat. I la calidesa de l’acollida i tot el que significa l’esperit de fonda que mai ha perdut aquest gran i únic restaurant.
Vam iniciar la ronda amb una ensalada russa com Déu mana, per acompanyar les copes de cava d’aperitiu. La senzillesa del timbal de tomàquet amb alvocat va ser un encert com a entrant, i els calamars a la romana són fregits i servits com a pocs llocs en què se les donen de fer-ho. Havíem sentit a parlar molt dels cigrons amb calamarsons de platja, però aquell dia no tenien pesca.
Però els calamars farcits van reemplaçar amb molta dignitat el plat estrella. Gustosos, al seu punt, amb salsa justa i ben assaonada, van ser la sorpresa del dia. El braó al forn, un altre puntal de la cuina, va tancar el festival. Entre les ofertes del plat del dia hi havia els fesols amb ceba i anxoves, i a la carta mai falten els ous esclatats amb patata i ceps. Són molt bons els peixos, sobretot la cua de rap o el lluç a l’all cremat. Les postres són exquisides, especialment el flam casolà o el Sacher. No us perdeu aquesta experiència
