Dir que el restaurant del Centro Gallego de Barcelona és singular és quedar-se curt. S’accedeix a l’antiga residència del comte Güell –la sala interior té un passadís projectat per Gaudí que connecta amb el Palau Güell!– per una majestuosa escala de marbre, arraconada en un ampli vestíbul a peu de Rambla. “Això és l’'speakeasy' definitiu, no ho podem anunciar més perquè l’edifici és patrimoni. És el centre gallec més antic d’Europa, del 1892”, explica en Rubén Bermúdez. Aquest gallec –que oposat al tòpic sempre parla clar– és un dels socis del Louro, el restaurant que des de fa un any i escaig ocupa el lloc de la concessió que van deixar Jacinto López i fill: “Som a la Rambla. La gent que vol menjar bé no va a la Rambla, l’evita!”, riu. Bermúdez i companyia saben el que fan: el 2010 van obrir l’Arume i el Cera 23 al Raval profund, i són abanderats de la nova cuina atlàntica a Barcelona. “No són plats que et trobaràs al típic gallec, però sí que són plats que et parlen de Galícia”, resumeix.
Hem passat d’una tasca –lacón amb cachelos, empanada, menú de 10 euros, bona cuina casolana– a un galleguisme il·lustrat “que vol ser relativament assequible, res dels 80 euros del Botafumeiro”. Amb una matèria primera “tan bona que només cal posar-hi un xic d’afecte”, la idea inicial era fer un restaurant de producte nu i planxa, però la carta ha quallat en una revisió gaudiniana –de gaudi– plena de suc i sabor. Com, per exemple, unes sardines fumades sobre torrada de pa de Cea amb formatge del Cebreiro, o una brutal truita estil Betanzos, on un tsunami de patata melosa i 'zorza' ofega la polèmica de la ceba.
La bona mà del xef fa estèril una altra polèmica catalana: la de menjar arròs a la nit. El melós de llamàntol, preparat quasi com un arròs a banda però amb marisc, és lleuger i al punt, però amb tot el sabor i la festa de desarmar el marisc cuirassat. I els apartats d’entrants i postres també són un desfici de sabor: aquelles 'zamburiñas' amb papada! Una grandiosa 'torrija' alcohòlica de dos rombes! Festa celta tan bona que sembla pagana.
