Si els ‘linguine alle vongole e bottarga' d’aquest restaurant sard fossin una cançó, seria 'Sapore' di sale de Gino Paoli. La pasta de sèmola de blat amb cloïsses, ous de llissa dessecats, tomàquet i all ens fa sentir raigs de sol encegadors als ulls, salnitre als llavis i el Mediterrani al paladar. Volem vendre la nostra nonna a canvi de poder capbussar-nos a la salsa que queda al fons del plat, però ens conformem sucant-hi pa Guttiau; unes làmines fines i cruixents de sèmola de blat dur.
En Salvatore, l’amo i cuiner d’aquest petit restaurant amb terrassa del Carmel, ens explica que la cuina de Sardenya és de mar, camp i pastura. “Ara dels plats tradicionals en diem especialitats quan, en realitat, eren plats de supervivència. El pastor s’emportava Guttiau perquè sacia la fam i no ocupa espai, i el pescador s’enduia 'bottarga' perquè no es fa malbé.” La seva és d’una família de Cabras, un poblet a l’oest de l’illa famós a tot Itàlia per les freses de peix salades i seques.
De l’interior fem uns suculents 'gnocchetti' amb ragú de senglar. De postres, una seada: una panada farcida de formatge dolç fos i coberta de llimona i mel. Vins sards, sicilians, vènets, pullesos, piemontesos, emilians i d’aquí. Tot preparat al moment i segons disponibilitat del mercat del barri. Bravo, Terra Mia.
