Guy Cassiers és un mestre a l'hora de traslladar al teatre grans novel·les, de l''Orlando' de Virginia Woolf a 'Les benignes' de Jonathan Littell, sovint a través d'interpretacions estàtiques que fan recaure tot el pes de la funció en el rostre dels intèrprets i en els elements visuals. I a l'hora d'adaptar la petita gran obra de Philippe Claudel amb un actor desconegut per a ell, Lluís Homar, el director flamenc ha aconseguit arribar al mateix punt d'emoció que sempre assoleix, amb la història per davant, tot i que la sala Fabià Puigserver del Lliure sigui un escull difícil de salvar quan el que es vol és intimitat, recolliment, concentració.
Homar se'n surt molt bé fent tots els papers de l'auca, com a 'Terra baixa', tot ocupant el lloc del narrador, del senyor Linh i del seu amic, el senyor Bark, i interactuant amb la imatge videogràfica. Ell és l'home que ha fugit d'una guerra amb la seva neta de sis setmanes, qui intenta adaptar-se a una nova ciutat que no fa olor de res, però també és el senyor gras, i vell com ell, que li dona conversa en un banc, i alhora és la veu exterior que col·loca adjectius al relat, al drama. Perquè el senyor Linh és un home que s'aferra a alguna cosa per sobreviure i topa amb un món nou que no veu res. Una trista i bella metàfora dels nostres dies.
Dramatúrgia: Erwin Jans i Jérôme Kircher. Direcció: Guy Cassiers. Amb: Llúis Homar.
