Dramatúrgia i direcció: Clàudia Cedó. Intèrprets: Cristina Cervià i Jordi Subirà.
Si parles amb algú i no l'entens, canvia la freqüència i, sobretot, acosta't-hi. Això ens diu Clàudia Cedó a la seva nova obra, 'L’home sense veu', un mena de senzill conte, emotiu, divertit i descaradament optimista en el qual planteja estratègies per arribar a les persones, fins i tot aquelles amb discapacitats cognitives. I ho fa amb un joc teatral ben interpretat en clau de comèdia que il·lustra el poder del teatre per col·locar al petit espai escènic dos àmbits tan diferents com una cuina i una estació espacial, i fins i tot reproduir un vol interestelar.
Cecilia (Cristina Cervià), una impetuosa i almodovariana dona de 50 anys casada amb un home de sofà, substitueix a la seva amiga Maria durant tres dies en l'atenció d’un noi de perfil autista. Al mateix temps, un solitari astronauta (Jordi Subirà) a l’estació espacial de la Lluna no aconsegueix parlar amb la telefonista de la NASA degut a una tecnologia poc eficient a la qualli fallen els sensors. Dos històries paral·leles que es barregen sobre les dificultats de la comunicació i la voluntat de superar-les ben dirigida per l'autora, que ha treballat durant anys com a psicòloga amb persones en risc d’exclusió social.
