Gaudiu de Sau i les Guilleries amb una escapada a Osona

Declarat museu d'interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya, sobretot per la magnífica col·lecció d'art medieval que conté, però també per les mateixes instal·lacions museístiques, situades al costat de la Catedral de Vic. S'hi exhibeixen unes 29.000 peces de pintura i escultura del romànic i el gòtic català, així com de les arts industrials i decoratives i una magnífica col·lecció de teixit i indumentària litúrgica. Entre les seves obres mestres, la Majestat de Santa Maria de Lluçà, el Baldaquí de Ribes o el Davallament d'Erill la Vall, tots aquests del segle XII.

Un equipament inaugurat fa pocs anys i amb tots els ets i uts per a portar-hi totes les arts escèniques, ja siguin en forma de concert musical, de teatre, de dansa... Hi ha lloc per al petit format i per als grans espectacles, i perquè hi arribi el millor que s'estrena a Barcelona però sense oblidar tampoc iniciatives i noves propostes que sorgeixen a Vic i rodalies. Per tant, la seva programació és d'allò més variada i el calendari atapeït. La Fundació que regeix l'Atlàntida volen situar Vic i Osona com a referents culturals a Europa.

El principal objectiu del museu és donar a conèixer el procés d'industrialització que va tenir lloc en aquest tram i els propers del riu Ter. La seu no pot estar més ben escollida, l'antiga fàbrica de Can Sanglas, a tocar del riu. Les col·leccions, però, se'ns mostren diverses, ja que també hi ha espai, en els seus 1.500 metres quadrats, per a tractar el riu com a valor natural. El Museu del Ter acull així mateix el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), dedicat a l'educació i la sensibilització ambiental, la custòdia fluvial i la recerca en rius mediterranis.

Si us agrada el romànic, us plaurà visitar Santa Maria de Lluçà. Del topònim del monestir en va sorgir el nom de la subcomarca del Lluçanès. I és que la seva església ja va ser consagrada l'any 905, si bé el moment de màxim esplendor del centre arribà al segle XIII. Avui tot el conjunt guarda elements d'interès, i especialment el claustre, que data del segle XII i conté una gran varietat d'elements decoratius, amb uns capitells que són una joia. La valuosa ferramenta de la porta principal, les decoracions murals i el petit museu amb peces d'orfebreria i objectes litúrgics també són del tot destacables.

Important exemple del romànic català, una visita a Sant Pere de Casserres és també magnífica per l'indret en què s'ubica, al damunt d'un meandre del Ter. Ja a dins hi observem un monestir humil, però ple de detalls encantadors, com el petit claustre, el locutori que més endavant (com queda prou clar) es convertí en celler, o les tombes antropomorfes, que fan evident que l'edifici es va alçar al damunt d'una necròpolis. Per tal de fer la visita més atractiva, les sales estan ambientades amb mobiliari i estris antics.

Rehabilitat a fons a principis dels anys 90 del segle passat, el Teatre Cirvianum de Torelló ofereix avui una completa programació estable de teatre, música i dansa tant professional com amateur. El Patronat que el gestiona aposta també pels cursos i tallers en els annexos del teatre, i ha impulsat projectes com el FESTUS, festival jove d'arts al carrer, que té lloc a l'estiu i del que se'n comptabilitzen ja tretze edicions. El festival aposta per projectes que proposen una relació especial, diferent i íntima amb el públic.

El castell de Montesquiu ha sofert molts canvis, exteriors, interiors i d'usos, des que es va alçar cap a l'any 1285. Però la seva visita avui és ben recomanable. A la planta baixa un audiovisual protagonitzat pels quatre fantasmes dels personatges més rellevants que han habitat el castell ens explicaran la seva història. Tot seguit visitarem les interessants dependències. Al pis superior, en canvi, és actualment Centre de Recursos de la Diputació de Barcelona, i s'hi desenvolupen convencions, conferències i cursos. Si teniu temps, feu una volta pel Parc del Castell.

Jacint Verdaguer, figura cabdal de la Renaixença catalana, va néixer a Folgueroles l'any 1845. La Casa Museu que podem visitar és en la que el poeta de L'Atlàntida va viure els primers anys de la seva vida, la casa familiar. És interessant conèixer les diverses estances, ja que es tracta d'una típica casa de poble osonenca del segle XVII, però també entrar-hi per la molta informació que sobre mossèn Cinto s'hi exposa. Tot Folgueroles, de fet, és un museu a l'aire lliure sobre l'escriptor, i per tant us recomanem recórrer-lo abans o després d'entrar a la Casa Museu.