5 raons per descobrir Roger Ballen

Die Antwoord va fer una apropiació més o menys indeguda de les imatges i els dibuixos primitius de Roger Ballen per fer 'Enter the ninja' (2010); després ja va arribar l'estreta col·laboració amb el fotògraf amb qui el duet sud-africà va signar el viral 'I fink U freeky'. La música de Ninja i Yolandi s'enganxa i casa d'allò més bé amb l'estètica tenebrosa, inquietant, 'bruta' i grotesca de l'artista.

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/8Uee_mcxvrw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Roger Ballen va exposar a Senda el 2010, i hi torna coincidint amb el Loop per presentar 'Outland previously unseen'. Conteniu la respiració: a diferència de les fotos del projecte, unes fraccions de segon que permeten una mirada distant, el relat fet amb Ben Jay Crossman és estremidor. Després de veure el conill decapitat amb una destral, i els deliris i rampells violents de la comunitat on conviuen impedits i altres lumpen, només ens redimeix el testimoni d'Stan (a la foto), que es dedica a caçar ratolins per a la seva col·lecció; Ballen li truca per saber com està, i Stan s'acomiada amb un 't'estimo, Roger'.

Aquí podeu veure 'Outland previously unseen'. Compte, que algunes imatges del vídeo poden ferir la sensibilitat.

Ballen havia treballat de geòleg i consultor de mines abans d'endinsar-se en la fotografia, un món que va mamar de la seva mare, editora de l'agència Magnum. Sovint se'l compara amb Diane Arbus, i tot i que no nega la semblança estètica d'alguna de les seves sèries amb l'artista americana, Ballen prefereix emparentar tot el seu treball (dibuixos, instal·lacions i projectes molt únics) amb l'Art Brut, i noms com Picasso, Miró, el dramaturg Samuel Beckett, de quin aprèn l'absurd, i la idea de "l'ombra d'un mateix" del psicoanalista Ronald David Laing.

Set, nou o vint anys... l'artista necessita aquest temps per  submergir-se en un projecte i captar-ne l'essència. Ha trigat 20 anys per fer 'Outland' i aprofitant la reedició ampliada del catàleg de Phaidon (el podeu fullejar i comprar a Senda), l'artista se'l remira i diu: "en un primer moment, la gent ho va veure com una reflexió a l'entorn de la comunitat blanca de Sud-Àfrica i ara ho interpreten com una reflexió a la condició humana". A Ballen l'atrau barrejar-se i mirar de prop personatges marginals, malalts i grotescos perquè "són part de la meva constitució psicològica", raona; ell retrata els de Johannesburg, però els 'outsiders' socials són patrimoni de la humanitat.

Anuncia que properament, molt possiblement aquest estiu, el Museu de Montserrat li dedicarà una retrospectiva on es podran veure també els seus darrers treballs. A què es dedica ara, li demanem? Diu que ha evolucionat de les fotografies de personatges a composicions més complexes i abstractes, mínimes i suggeridores; i també dibuixa sobre vidre unes figures fetals que recorden els homes cargolats d'aquesta foto dels 2000. Com a artista multidisciplinar, 
flirteja amb els vídeos: són narratius i faciliten que l'espectador connecti amb l'univers Ballen, surrealista, inquietant i en blanc i negre.