Qualsevol excusa és bona si té un mínim de coherència i està bastida amb materials de primera. I aquest és el cas, una mostra que ens explica la cultura grega clàssica a través de la competitivitat: des dels jocs infantils fins a la guerra, tot passant per l’esport, el teatre i la música, la rellevància social o els mítics treballs d’Heràclit.
Per què és una delícia visitar aquesta exposició al CaixaForum? N’enumeraré tres d’entre múltiples raons. 1) La qualitat de les peces, especialment la ceràmica pintada, l’orfebreria i alguns objectes quotidians, en aparença irrellevants, com daus, cascs, fitxes electorals... que ens emmirallen en una societat de fa 2.500 anys. No hem canviat gaire. 2) L’afany didàctic d’unes cartel·les amb el text just per donar-nos una lliçó de com s’explica una peça i el seu context, destinat a gairebé tots els públics. I 3) el diable en els detalls, especialment en l’origen de moltes de les peces exposades.
Grècia com a estat d’esperit vinculat a una llengua, una mitologia, un aplec de llegendes fundacionals com La Ilíada i l’Odissea. Tan grega era Empúries com Atenes. Tan demòcrata com masclista i esclavista.
Moltes de les 172 obres que componen l’exposició –estàtues, relleus, ceràmica, terracota, joies, monedes, instruments musicals i màscares, entre altres objectes, que provenen dels fons del British Museum– contenen detalls que us faran enganxar el nas a la vitrina. Hi ha peces que, de tan petites, millor admirar-les al catàleg, i d’altres, com un fris del mausoleu d’Halicarnàs –restaurat per a l’ocasió, en el seu primer viatge fora del British–, ens abordaran amb una violència inusitada. I entre esports olímpics, jocs d’infants, batalles, recitals de poesia i afanys herculis encara tindrem temps per confirmar com n’era de competitiva la cultura que va inventar la bellesa.
