Agus Prats. No hay luz sin oscuridad

Després de patir una greu lesió neurològica que el va deixar en cadira de rodes, Agust Prats va haver d’adaptar-se a una nova forma de fotografiar al carrer. Va idear un sistema per subjectar la càmera al xassís de la cadira i fotografiar mitjançant un disparador remot. 'No hay luz sin oscuridad' és el resultat de mesos fotografiant el carrer en un intent de comprendre certs aspectes personals, i de compartir aquestes fotografies amb Maria J. Sánchez, una persona afectada per un Trastorn Límit de la Personalitat.