Andreu Alfaro

Escultor de formació autodidacta, Andreu Alfaro (València, 1929 - Rocafort, 2012) va iniciar la seva activitat artística a la fi dels anys cinquanta amb una escultura d'herència constructivista per desenvolupar, en les tres dècades següents, una obra canviant i diversificada però fidel a certes concepcions bàsiques: la concepció de l’escultura com dibuix tridimensional, l'assimilació en la creació artística de la metodologia dels processos i materials industrials, una vocació sintètica en la forma i el convenciment que l'escultura havia de recuperar el seu caràcter públic i commemoratiu. L’exposició ofereix una imatge completa de la seva trajectòria, de manera que l’espectador pugui reconèixer-la en tota la seva riquesa, alhora que posa de manifest el que han sigut els seus camins, les seves preocupacions i els seus interessos que, tot i que diversos, sempre va desenvolupar en el marc d’una extraordinària coherència interna.