El Palau Robert presenta Anna Turbau. En veu pròpia, una exposició que recupera l’obra d’una de les figures pioneres del fotoperiodisme català i reivindica una trajectòria marcada pel compromís social i una manera d’entendre la fotografia com a eina de testimoni i transformació. La mostra, que es pot visitar fins el 30 d’agost, és la primera dedicada a l’autora després de la seva mort, el març de 2025.
Comissariada per Adra Pallón, Maria Planas i Sílvia Omedes, de la Fundació Photographic Social Vision, l’exposició proposa una aproximació àmplia a l’univers d’Anna Turbau (Barcelona, 1949–2025) a partir d’imatges icòniques i d’una extensa selecció de fotografies inèdites recuperades del seu arxiu. El projecte també és fruit del treball de conservació, catalogació i digitalització que la fundació ha desenvolupat des del 2023 amb el suport del Departament de Cultura.
El que queda fora del relat oficial
La trajectòria de Turbau s’inscriu en el context dels darrers anys del franquisme i de la Transició, un període que va documentar des d’una mirada crítica i profundament vinculada als moviments socials. Les seves fotografies van donar visibilitat a mobilitzacions populars, reivindicacions polítiques i realitats que sovint quedaven fora dels discursos dominants.
Des dels primers treballs al Raval de Barcelona fins a la seva etapa a Galícia, on es va instal·lar el 1975 i va col·laborar amb revistes com Interviú i Primera Plana, Turbau va construir una obra centrada en les persones i en els espais de tensió social. D’aquells anys en surten algunes de les seves imatges més reconegudes: les protestes contra la construcció de l’AP-9, els piquets de Guísamo, les mobilitzacions després del naufragi del Marbel o els retrats de l’hospital psiquiàtric de Conxo.
L’exposició recupera també nombroses fotografies inèdites que amplien aquesta mirada: les comunitats gitanes de Ripollet, les internes del centre penitenciari de Wad-Ras, la primera Diada després del franquisme, el referèndum constitucional, el Festival de Jazz de Barcelona o figures com Ella Fitzgerald i Doris Lessing.
El focus: les persones al centre
Més enllà del valor documental, la mostra posa l’accent en la manera com Anna Turbau es relacionava amb allò que fotografiava. La seva obra defuig l’espectacularització de la precarietat i construeix un relat basat en la proximitat, el respecte i la dignitat de les persones retratades.
La seva càmera va dirigir-se especialment cap als col·lectius invisibilitzats i als marges socials, però sense convertir-los en objecte de mirada externa. Al contrari, les seves imatges revelen una relació de confiança i una consciència ètica que entenia la fotografia com una responsabilitat compartida.
