Björk Digital

El futur és ara. L’ocurrència no és meva sinó de Nam June Paik, compositor i pare del videoart, i em ve al cap mentre estic al CCCB asseguda en un tamboret amb unes ulleres de realitat augmentada.
Soc al bell mig d’una platja ventosa d’Islàndia i Björk m’enrevolta i (em) canta 'Stonemilker', la primera cançó del seu darrer àlbum: 'Vulnicura'. El futur és ballar entre imatges panoràmiques de la serralada d’Islàndia a ritme de 'Black lake', l’innovador videoclip embolcallador creat per encàrrec del MoMA i dirigit per Andrew Thomas Huang. L’espai expositiu es transforma i proposa un entorn immersiu de realitat virtual que dona pas a una experiència pensada per gaudir en solitari. La natura apareix en tota la seva exuberància i Björk es cura, amb cada vers, les ferides d’una ruptura sentimental (“My heart is enormous lake”, ressona com una lletania). El resultat és un viatge emocional i psicodèlic, de prop de 90 minuts –que se us faran curts–, a manera de concert privat, amb un cert regust de tragèdia grega. El futur és submergir-se dins la seva gola amb 'Mouth mantra' i sentir com vibren les cordes vocals amb cada paraula.
El colofó d’aquest projecte, diguem-ne holístic, a través del qual l’artista explora noves possibilitats tecnològiques i creatives: una sala amb una programació de més de dues hores de videoclips en loop dels seus 24 anys de carrera rodats per directors com Spike Jonze, Michel Gondry o Nick Knight, on hi ha unes quantes joies audiovisuals. La islandesa visionària ho ha tornat a fer: 'Björk Digital' supera totes les expectatives.