Blackout. Tres

L’art de Tres (Barcelona, 1956 - Premià de Dalt, 2016) és inabastable. I molt difícil d’explicar amb fidelitat en poques paraules. 'Blackout', el títol de l’exposició, és un terme que s’empra en cinema per definir una fosa a negre, i en medicina per a una síncope. Tres neix després que se li creuessin els cables durant un concert-homenatge al dadaista Cabaret Voltaire, el 1985.
Des d’aleshores, es va bolcar en les poètiques del silenci: silenci com a absència, com a protesta i fins i tot com a llenguatge. A la seva obra són patents les referències a artistes com Lee Byars i Beuys, el músic John Cage, el poeta William S. Burroughs i la pensadora Susan Sontag.
Tres procedeix del món de la música, per això treballa la performance sonora, però també la instal·lació de guerrilla i accions tan íntimes com anar buidant un llibre i guardant-ne els forats, omplir-lo amb referències al mot ‘silenci’ als diaris, intervenint obres d’altres amb les seves grafies i manies, i sembrant la fira ARCO –àgora de la xerrameca artística– de boletes de papers en blanc.