Brian Eno: Lightforms / Soundforms

Instruccions per veure l’exposició de Brian Eno a l’Arts Santa Mònica: aneu-hi sols, màxim amb un acompanyant; entreu, seieu al sofà i deixeu-vos endur. Res de xerrameca ni de consultar el mòbil. Que s’esborri el temps.
Ara fa un quart de segle que l’agent Cooper, abans de ser substituït pel seu 'doppelgänger', s’acomiadava de l’esperit de Laura Palmer: “Ens veurem d’aquí 25 anys”. També fa un quart de segle que Brian Eno mostrava la seva primera instal·lació de so i llum a l’Arts Santa Mònica. Era l’'Art Futura' del 92, i es va acomiadar amb una conferència titulada 'El futur serà com el perfum'.
Tres anys després, el creador del gènere ambient music creava la seva peça més escoltada, de tan sols sis segons: el so d’arrencada del sistema operatiu Windows 95. I és que Eno, amb gairebé 70 anys, encara és un creador difícil de classificar: pintor i escultor obsessionat amb les instal·lacions de llum, dissenyador de programari, compositor, cantant, productor... És un pensador que no distingeix entre públic i creadors.
Eno ha envaït les tres plantes de l’Arts Santa Mònica i un racó de la sala de recollida d’equipatges de la T1 de l’aeroport. Allí, mentre esperem la maleta, sona el seu darrer àlbum, 'Reflection'.
Al claustre, la seva creació més recent: New Space Music, una peça basada en algoritmes, composta de fragments congelats. Al primer pis, quadres de llum (per entendre’ns, són com llenços de Mondrian que varien lentament al compàs de la música), dues apps per a iPhone, i imatges dels seus quaderns més íntims, on anota vivències, idees i composicions.
Finalment, al segon nivell, la seva famosa instal·lació '77 million paintings', combinació de so i pintures seves generats per algoritmes. Si esperem veure una combinació repetida, ens caldrà esperar com a mínim un milió d’anys.
No us sembla revelador que a Barcelona coincideixin tres grandíssimes exposicions basades en músics? Bowie, Björk i Eno. Molt més interessants que la programació del MACBA.