Carles Congost. A sense of wonder

'The true artist helps the world by revealing mystic truths' ("El veritable artista ajuda el món revelant veritats místiques") és un dels neons més representatius del llenguatge irònic que travessa la producció de Bruce Nauman. Què se n’espera, de l’obra d’un artista? Quin és el seu paper en la societat? 'A sense of wonder', comissariada per David Santaeulària, aplega els projectes més recents de Carles Congost: vuit vídeos realitzats al llarg de la darrera dècada.
En aquestes peces trobem algunes de les referències recurrents que estructuren el seu treball: el sistema artístic i el procés de creació; la iconografia de la cultura de masses; la música, especialment pop, però també l’'italo disco' dels anys 80 lligat al so de Sabadell (un article a banda mereixeria 'Nova esplendor', produït específicament per a aquesta exposició); la televisió; l’imaginari adolescent... i ho fa explorant i forçant les diferents possibilitats del cinema i els seus registres.
Congost té l’habilitat de parlar de la nostra vida, del que ens resulta més proper, sense gaires estridències, però amb humor i, a vegades, també amb sorna. La seva proposta interpel·la i emociona a parts iguals. Ens situa en una posició còmoda; nosaltres controlem el llenguatge i els referents de la ficció, i ell ho aprofita per col·locar-nos, amb una impecable posada en escena, davant d’un mirall que ensenya les contradiccions de la vida moderna: qüestions identitàries, prejudicis, cultura del triomf... Amb tot això, creieu-me, és impossible no meravellar-se.