Christoph Weber. On Fold

Per visitar l’exposició de l’artista austríac Christoph Weber (Viena, 1974) a la galeria ProjecteSD, cal un bon diccionari anglès/català. No hi trobareu ni un sol mot a la paret, però. La clau és al títol: 'On fold', sobre el plec. Bàsicament, una sèrie de blocs de formigó que pateixen lleugers doblecs en ser recolzats damunt superfícies angulars. L’altra clau és en la noció de continuïtat, concretament en la diferència entre abans i després.
El formigó, omnipresent al nostre paisatge, és el resultat d’encofrar aquesta pasta fins que s’asseca. 'To fold', en anglès, vol dir doblegar, però també embolicar, i fins i tot fer fallida. I aquestes tres condicions es conjuguen en un muntatge minimalista, més lacònic que un tuit però digne del millor argumentari barroc. L’artista arriba a l’extrem d’emmotllar els blocs de formigó en metacrilat per no deixar-hi cap empremta... L’habitual fusta produiria 'décollages' innecessaris.
'Béton brut matrix' consisteix en un dibuix d’una columna que és alhora anvers i revers –acolorit amb pols de formigó–, i tres escultures: la realització tridimensional en fusta de la columna està rodejada de dues meitats en acer que podrien ser-ne el motlle, per bé que aquest és innecessari. Un palíndrom espai-temporal. A 'Untitled (Involuntary amalgamation)', una barra d’acer normal ha estat soldada a la seva continuació en acer inoxidable. La divergència en aquest cas és temporal: un extrem es rovellarà i l’altre no. Al seu costat, 'Carton pierre', un collage de formigó i paper maixé, es doblega a la mateixa altura que la línia de soldadura. Les fronteres esdevenen simples canvis de rasant.