Exposició Inaugural

La llei d’arrendaments urbans ha estat dramàtica per al sector del galerisme. El seu centre neuràlgic, al voltant del carrer del Consell de Cent, s’ha volatilitzat com el nucli antic d’Hiroshima el dia A a l’hora H. Una nova mà de daus ha enviat la Joan Prats, la Senda i la Taché... a can Pistraus.
Però ei, grans mals, grans remeis. Si preval el nostre amor a l’art, coneixerem racons insospitats de la ciutat. Com el carrer de Mèxic, al lateral de l’avinguda de Maria Cristina, sota la nova seu de la Bullipèdia i a tocar del CaixaForum. Allà ha anat a parar la galeria Carles Taché, un espai monumental, diàfan, ideal per a l’art, al qual s’arriba després de creuar un petit laberint postindustrial sota rampes retrofuturistes.
Com a bon veí, en Carles proposa un menú de degustació de benvinguda amb els millors artistes de la galeria, creadors d’entre 45 i 76 anys prou madurs per acumular dos premis Turner, dues nominacions i una pila de promeses de futur.
No hi ha aquí prou espai per detallar els vuit artistes representats: Tony Cragg, Antoine d’Agata, Michael Joo, Cornelia Parker, Javier Pérez, Sean Scully, Bosco Sodi i Keith Tyson. O sigui que faré tan sols menció d’un sol angle de la sala, el que uneix tres peces d’intens color roig: 'Sinbad' (2000), un gegantí tub de bronze arquetípic en l’obra de Cragg, impossible d’obviar; una presència que et convida a endinsar-te a l’interior perquè alhora t’ho impedeix. La impactante 'Carroña' (2013) de Javier Pérez: un monumental llum de vidre de Murano trencat damunt el qual vuit corbs dissecats en devoren les restes. I 'Untitled' (2013), una gran roca volcànica tenyida pel mexicà Bosco Sodi, muralista errant que havia viscut a Barcelona. Ai, els lloguers!