Amb una llarga trajectòria, Ignacio Sáez és un referent per a successives generacions d'artistes del País Basc. La seva influència es sustenta en la realitat creativa d'una comunitat artística distinta de les particulars tendències que defineixen l'actualitat.
En la profunditat espacial dels seus dibuixos es superposen trames i vels que fan d'intermediació entre la realitat plana dels signes i el referent figuratiu i simbòlic, cada vegada més inaccessible. En paral·lel, altres treballs realitzats en suports documentals si reflecteixen aquest referent que sembla amagar en els seus dibuixos. La seva obra té per tant un caràcter de fragment en què cadascuna de les parts sembla ser insatisfactòria i requereix de dispositius que s'entrellacin els diferents nivells aparentment inconnexos en una unitat gestual.
Els elements que apareixen en l'obra d'Ignacio Sáez representen la seva realitat més immediata i alhora les condicions de treball que s'imposa. El treball estableix una tensió entre una tendència de caràcter representatiu i una tendència performativa present en suports documentals com la fotografia o vídeo. Aquesta dicotomia té un origen natural en la seva pràctica pictòrica en la qual les formes obeeixen a un procés gestual en el qual l'acció del cos de l'artista té un resultat plàstic. El treball d'Ignacio Sáez consisteix en una 'educació' del cos simultani a la submissió del mateix al signe pictòric que reflecteix el procés de transformació que l'artista desenvolupa sobre ixí mateix com a individu.
