Insurreccions

Una insurrecció, dir no al poder establert, és un acte tan natural com un accident. De la mateixa manera que hi ha pets tel·lúrics o rebequeries meteorològiques. És un tema prou ampli perquè el prestigiós filòsof i historiador de l'art Georges Didi-Huberman hagi construït una mena de discurs amb format d'atles. Un discurs més important que les imatges que el conformen, canviants segons l'indret on descansi aquesta mostra itinerant. En aquesta ocasió estem de sort, Barcelona, la rosa de foc, du la insurrecció al seu ADN.
Didi-Huberman és el gran intèrpret, en versió postmoderna, de l'atles d'imatges com a metodologia iconogràfica instaurat per Aby Warburg al primer terç del segle XX. Aquí tenim 300 obres –vídeo, fotografia, pintura, cartell, escultura...–, 90 de les quals procedeixen de col·leccions públiques catalanes: gravats de la Guerra del Francès, cartells i fotografies de la Guerra Civil, reportatges de les manifestacions durant la Transició, escenes de la Setmana Tràgica i obres i testimonis de la Comuna de París, el maig del 68, així com dels indrets que visitarà la mostra: la revolució mexicana, les Madres de la Plaza de Mayo a Buenos Aires, etc.
Tot plegat s'articula en cinc grans seccions, cinc moments de la revolta: elements desencadenants (meteorologia), gestos (braços enlaire, llavis que criden), paraules (cartells, grafits), conflictes (vagues, barricades) i desitjos (l'esperança i la continuïtat). Una dissecció de la insurrecció com a fenomen a través de la iconografia... Un bon mirall per al català emprenyat.