Joan Ponç. Diàbolo

La pintura de Joan Ponç no recorda a cap altra. S’escapa de les grans classificacions artístiques del segle XX. Llavors apareixen un seguit de mots que, poc o molt, ajuden a fer-ne una definició aproximada: realisme màgic, onirisme, simbolisme, fantasia, surrealisme, mística, africanisme. Ponç obre les portes de l’infern i en deixa sortir totes les bestioles i diables. És una pintura a l’abisme, obscura, que remunta amb tocs carnavalescos.
Feia anys que es parlava de la necessitat de presentar una retrospectiva del seu treball, i, a la fi, ha arribat. L’exposició, que pren el títol d’un text de Joan Brossa, il·lustrat per l’artista i publicat a la revista Dau al Set, aplega més d’un centenar de peces. Un llarg viatge per l’univers poncià, que coincideix amb l’antològica dedicada a Brossa, l’amic que precisament el va convèncer d’explorar l’automatisme.