L'obra de José Antonio Hernández-Díez (Veneçuela, 1964) presenta en aquesta exposició peces de finals dels vuitanta i principis dels noranta, algunes de les quals no s’havien vist des que es van exposar per primera vegada, juntament amb un nou projecte desenvolupat específicament per a l’ocasió.
La mostra recupera els primers treballs experimentals amb vídeo d’Hernández-Díez, al costat d’altres obres primerenques realitzades amb suport de pantalles i vitrines. S’hi inclouen, per exemple, tres peces que es van presentar en la seva primera exposició monogràfica, 'San Guinefort y otras devociones', que va tenir lloc a la Sala RG de Caracas entre juliol i agost de 1991 i que va constituir una autèntica fita. Aquesta exposició proclamava el que l’artista va qualificar de 'nova iconografia cristiana' i oferia –amb paraules del seu col·lega Meyer Vaisman– 'una visió tecnopop dels símbols més venerats del catolicisme'.
