L'exposició 'Les vides del Pavelló. Relat intermitent d'un espai essencial' commemora els 30 anys de la reconstrucció del Pavelló Barcelona i presenta un recorregut per la història de l'edifici que Mies van der Rohe va dissenyar com a pavelló d'Alemanya per a l'exposició Internacional de 1929.
L'obra, en vidre i marbre, enunciava el concepte de la planta lliure, representava l'essència de la República de Weimar –senzillesa, claredat de mitjans i d'intencions– i donava el tret de sortida a l'arquitectura moderna. Per això, tot i que la seva vida va ser efímera, l'obra va romandre a l'imaginari de la comunitat arquitectònica. A finals dels anys 50, els arquitectes del grup R encapçalats per Oriol Bohigas, van iniciar les converses amb l'arquitecte alemany amb l'objectiu de per reconstruir-lo, i el 1981 s'aprovava el projecte per recuperar el Pavelló Barcelona. El 1983 es constituïa la fundació encarregada del projecte i tres anys més tard veia la llum el manifest arquitectònic de Mies.
Ubicada entre la Font Màgica i la reinterpretació de les columnes jòniques de Puig i Cadafalch, en el mateix eix que el 1929 conduïa al Pavelló, i amb una posada en escena efímera i d'estètica industrial, la mostra recupera detalls inèdits de la reconstrucció de l'obra als anys 80, imatges d'època i dibuixos inèdits de l'arquitecte. La mostra es completa amb dos documentals realitzats per a l'ocasió, que es projecten a l'interior del Pavelló.