L'infern segons Rodin

Un escultor desconegut que no havia ni aconseguit entrar a l’Escola de Belles Arts, el 1880 Auguste Rodin (París, 1840 - Meudon, 1917) rep un modest encàrrec: crear una porta per al futur Museu d’Arts Decoratives de París, inspirada en la Divina comèdia de Dant.
Rodin s’hi passarà la vida, amb aquest encàrrec. El museu mai no es construirà... i les portes no passaran de ser un gegantí esbós en guix. Mort Rodin, se’n faran algunes foses en bronze. Rodin, però, converteix tot això en un ‘procés’. Mai dona res per acabat i les figures evolucionen de l’argument de la Divina comèdia a situacions universals: Minos, jutge dels inferns, esdevé Dant-pensador; Paolo i Francesca, infidels sorpresos i assassinats pel marit d’ella, dos amants que es besen; el comte Ugolino, condemnat a veure morir de fam els seus fills i després haver-se’ls de cruspir, la desesperació...
L’infern és la gran pedrera de Rodin, on l’important és universalitzar la condició humana en l’adveniment de la modernitat. Llàstima que això, en la present exposició, sigui tan difícil d’advertir.