Màquines de viure. Flamenc i arquitectura en l’ocupació i desocupació d’espais

Projecte que traça una genealogia històrica de les maneres de situar-se a l’espai modern, l’arquitectura i l’urbanisme, desenvolupades entre la segona meitat del segle XX i avui dia. La nostra època ha fet del viure una forma administrada d’habitar. Cal capgirar aquesta fórmula: fer del viure una forma política d’habitar el món. Mitjançant coreografies, músiques, accions, escenografies, pintures, pel·lícules, fotos i documents, l’exposició proposa un ajust espaciotemporal entre tres camps de producció diferents, tres maneres de comprendre el territori, la ciutat i la casa que s’enuncien sota els epígrafs Espai radical, Espai social i Espai teatral, precedits d’un Prefaci.