Martí Anson. Es ven plaça de pàrquing

Diu el mestre Arnau Puig que l’art és provocador o no és; i jo no hi puc estar més d’acord. Provocar en el sentit de motivar, incitar, interpeŀlar el visitant. Distreure’l dels quefers quotidians i portar-lo al terreny de les idees, anar més enllà de l’‘ara i aquí’ davant d’un objecte exposat en una galeria i vigilat per càmeres de seguretat. Fer bullir el cervell, buscar les respostes de tots els interrogants que portem de casa. En definitiva, oferir diverses perspectives per obtenir altres punts de vista sobre allò que creiem o donem per cert. Martí Anson és un mestre en això. En les seves propostes, l’objecte és el que menys importa, però hi és, no el defuig.
Potser recordareu l’espectacular vaixell que l’any 2005 va construir, durant 55 dies a l’interior del Centre d’Art Santa Mònica, emulant l’esbojarrat Fitzcarraldo, que després va haver de destrossar perquè era cinc centímetres més gros que la porta. El que li interessa és l’experiència i el relat que queda de tot plegat. A la galeria Estrany-de la Mota ho ha tornat a fer. A Es ven plaça de pàrquing, Anson ocupa el hall
–un espai arquitectònic mort– transformant-lo en un garatge.
El terra i la paret pintats de gris i una franja grana són senyals inequívocs del lloc. Una cistella de bàsquet a l’enfront i una pilota, al racó. A prop, una bicicleta de corredor recolzada a la paret. Un extintor amb el rètol corresponent penja de l’única columna. Al costat, una nevera de platja blava fa de taula per als fulls de sala. Al centre, queda el buit exacte per a un cotxe. Algú podrà dir que és una boutade i que “bah, n’hi ha un d’igual al costat de casa i ningú ho considera art”. Fantàstic. L’artista no se n’amaga i anima a tothom: “Torna-ho a fer i fes-ho tu mateix”