Martina Manyà. Montanhas

Línia sobre línia, pedra sobre pedra, taca sobre taca, les Montanhas de Martina Manyà ens porten - en la inèrcia primitiva del joc - a perpetuar possibles castells de cartes en escales himalaiesques, a creure que la mirada des d´un lloc elevat proporciona flors i foc i, a abraçar el record de les línies cartogràfiques, fins a no saber del cert si es tracta d'aigua o d'un fugaç reflex de sol en una aresta d'un petit tros de quars. La proposta d'aquestes muntanyes és la d'un camí erràtic en un territori on les contradiccions s'anulen i simultàniament es construeixen, com pedres sobre l'aigua, buits entre línies i taques als dits.