Antoni Llena, pioner en l'art conceptual, s'ha capbussat a l'arxiu de dibuixos de la Fundació Miró per fer una selecció personal que abasta tots els períodes de l’obra de Joan Miró. De 8.000 papers s'exposen 150 dibuixos, "els que m’han fet sentir alguna cosa que no sé el que és", diu el pintor, dibuixant i escultor, que s’ha deixat guiar per les emocions més que pel rigor acadèmic.
La tria es desplega per l'espai com una constel·lació –tot i que Llena parla de teranyina– i inclou des de projectes que mai van veure la llum (un dibuix del 1929 que per a Llena condensa tot Miró), treballs primerencs, els dibuixos amb bolígrafs ("quan Miró esdevé més essencial usa el boli per fluir", defensa Llena) o els experiments sobre paper, com un petit retall foradat per una agulla, una composició en què Llena es reconeix.
Va ser en una exposició de Francis Bacon a Londres quan Llena va redescobrir Miró, en el qual va trobar referències a "l'home com a invent poètic". També van coincidir a l'estudi d'Antoni Bernad el 1978: el fotògraf havia de retratar Miró, i va provar llums amb Llena. Els dos retrats donen la benvinguda a la mostra que s'ha de mirar de prop, en la intimitat a què obliga el paper.
