Miserachs

Quan encara cuegen les reaccions a la controvertida exposició del MACBA –ara ja clausurada– Miserachs Barcelona (a partir del fotollibre 'Barcelona, blanc i negre'), la flamant galeria Ana Mas Projects s’esforça a presentar, amb la connivència de les hereves, un Xavier Miserachs (1937-1998) polièdric, ric en lectures i matisos. La mostra, que aplega una vuitantena d’instantànies en blanc i negre, entre còpies d’autor vintage i posteriors, se centra en els primers anys d’aquest fotògraf precoç: les dècades dels 50 i 60. Més enllà de les icòniques imatges de la Barcelona de l’època (destaquen les del Born, la Rambla, Poblenou, Gràcia), la tria, que s’articula en petits grups temàtics, amplia els interessos i les narratives d’una de les mirades més lúcides i poroses a l’esdevenir del seu temps.
El relat transita pel litoral ('Arribada dels creuers a Tossa de Mar'), el camp ('Pagès a Peñafiel', 'Carretera a l’Aragó'), Espanya ('Sevilla', 'Tarifa'), l’estranger ('París', 'Londres', 'Nova York'), formes de senyalística ('Balcó a Eivissa') o propostes més abstractes sense títols. Per sobre de totes aquestes fotos, però, sobresurt el suggeridor retrat 'Bettine', una jove que desafia en un poderós escorç la presència de qui l’observa. A la sortida, ens acomiada 'L’Autoretrat a la mili', on l’autor apareix reflectit dins un petit mirall. Corrien els anys 60 i estava germinant la carrera d’un dels fotògrafs més interessants del segle passat.