Auriculars a lloc, silenci absolut, com en un auditori abans de la funció, i la veu del director d'orquestra Josep Pons que ens dona la benvinguda a un viatge per quatre segles d'història i vuit ciutats europees, amb la banda sonora dels fragments d'òperes de Monteverdi ('La coronació de Popea'), Händel ('Rinaldo'), Mozart ('Les noces de Figaro'), Verdi ('Nabucco'), Wagner ('Tannhäuser'), Albéniz ('Pepita Jiménez'), Strauss ('Salomé') i Xostakóvitx ('Lady Macbeth'). Això és 'Òpera. Passió, poder i política', exposició produïda pel Victoria & Albert Museum que obre temporada al Caixaforum.
El format immersiu –les pistes sonores s'activen avançant per l'espai, com en l'exposició de David Bowie, també del V&A– és un dels trets distintius de la mostra. Un projecte que reuneix 300 peces, entre instruments, partitures i objectes d'època, indumentària, a més d’audiovisuals i obres d'art.
Prenent com a referència l'òpera com a espectacle d'art total, sovint modern i trencador, l'exposició traça connexions amb el context polític, econòmic i social –ja ho insinua Pons, que l'òpera no és innocent. Capítol especial dedicat a Barcelona i Albéniz coincidint amb el 20è aniversari de la reobertura del Liceu, amb dues joies a la sala: el piano del compositor i la pintura de Ramon Casas de la llotja del teatre de la Rambla, que excepcionalment surt de La Rotonda del Cercle del Liceu.
