Peter Gallo

“Zeige deine wunde”, mostra les teves ferides. Aquesta és la inscripció realitzada en una cadira damunt la qual descansa una tela titulada 'The Sky' (El cel, 2016). Un homenatge a la instal·lació que va dur a terme Joseph Beuys el 1974 en un pas soterrani de Munic, i una declaració de principis sobre com entén Peter Gallo això de l’art.
Gallo arriba a la galeria Àngels Barcelona de la mà d’Anthony Reynolds, un prestigiós galerista de Londres que actua en qualitat de convidat “en residència”. Reynolds va descobrir Gallo en una petita exposició a Nova York.
Gallo és un personatge força interessant: ha treballat com a assistent d’atenció psiquiàtrica, sovint amb exreclusos i gent foragitada del sistema. La seva tesi doctoral com a historiador de l’art du per títol 'Bioestètica i l’Artista com a Historial Mèdic'. Viu a Hyde Park, una població perduda a Vermont a tocar de la frontera canadenca. Moltes de les seves obres, que podríem qualificar de pintures, estan “embastades”: solcades per cosits que recorden les cicatrius de cirurgies presumiblement traumàtiques, pintura dipositada directament des del tub, materials reciclats, cal·ligrafies que recorden tatuatges i grafitis fets a corre-cuita i, sovint, un vaixell inspirat en les successives interpretacions culturals del llibre 'La nau dels bojos', un assaig moral renaixentista sobre la diferència que ha generat interpretacions de Dürer, El Bosco o Foucault.
A primer cop d’ull, l’obra de Gallo recorda l’art brut i 'outsider' que va inundar d’estètiques existencialistes l’Europa de la segona postguerra mundial. Però aviat hi trobem referències a diversos corrents subterranis, de Ciceró a Beuys, tot passant per jocs de paraules poc publicables. L’art no cura, les ferides sí.