Poesia Brossa

A hores d’ara no cal que us digui qui era Joan Brossa. Va haver-hi un temps en què si s’erigia un monument públic havia de ser del Brossa. I a totes les cases progressistes, cultes i benpensants hi havia un poema visual de Brossa al costat del 'pochoir' de Miró del 'D’Ací i d’Allà'... A més a més, tot aquest proselitisme brossià treia de polleguera en Tàpies, en un altre temps íntim i col·laborador. Vicenç Altaió, actual president de la Fundació Joan Brossa, encara recorda Antoni Tàpies agafant-lo per les solapes de l’americana i cridant-li: “I tu amb qui estàs, amb el Brossa o amb mi?”.
Sí. Brossa va fer emprenyar molta gent. I això és una virtut. El que no és una virtut és que la mostra 'Poesia Brossa', amb 800 objectes, aproximadament 1.500 documents i escasses explicacions textuals pugui arribar a treure de polleguera el visitant. Si l’haguessin titulat 'Tot Brossa'... o millor no, que el dipòsit d’aquest poeta al MACBA consta de 60.000 ítems. No donem idees.
A l’exposició, hi trobareu el primer Brossa, el que admira els ultraistes i la generació del 27, que es relaciona amb Miró i Foix, que forma part del grup Dau al Set amb Tàpies, Tharrats, Cuixart i el filòsof Arnau Puig. També hi trobareu el poeta de cambra minimalista que experimenta amb la poesia visual en quaderns a base de collages. I l’enginyós fabricant d’objectes poètics que acabaran multiplicats en edicions limitades. I instal·lacions. I fins i tot performances –els caps de setmana–. I films de Portabella on hi surt en Tàpies –encara no s’havien emprenyat– jugant al pòquer amb Antonio Saura, i senyoretes fent striptease. I picades d’ullet al món de la màgia. I tres poetes visuals estrangers que no se sap exactament ben bé què hi fan, allà... I, és clar, el visitant n’acaba una mica tip, molt content de l’exposició però amb ganes de no sentir a parlar de Joan Brossa en una temporada.