Els protagonistes de CaixaForum

Fa cinc anys que Jaume Fauquet està al capdavant dels fogons de CaixaForum, després d'haver passat una temporada a la cuina de les Torres La Caixa, a la Diagonal, i de restaurants amb Michelin com l'Àbac i el Drolma. És inevitable preguntar-li sobre les diferències entre treballar a un restaurant amb estrella i fer-ho a una institució cultural amb desenes d'esdeveniments diaris i un flux de públic (de públics, de perfils diversos) constant. "No n'hi ha tantes", respon. "Els ritmes i els serveis són diferents però sento que tinc espai per a fer coses maques, noves creacions, evolucionar. Tot plegat és poc rutinari". Cuina a banda, en Jaume explica que el millor de treballar a CaixaForum –una frase que repeteixen els treballadors amb qui hem parlat– són els companys de feina, que s'han convertit en una gran família.

Si heu visitat la llibreria de CaixaForum, al vestíbul, durant l'última dècada, probablement us ha atès la Núria Galindo, o heu tingut a les mans algun dels llibres que ella ha seleccionat per a la taula de recomanacions. Ara hi trobareu, entre d'altres, el 'Vives en las cintas que me grabaste', de Rob Sheffield i el manual pràctic 'Lea este libro si desea tomar buenas fotografías', de Carroll Henry. També, òbviament, hi trobareu catàlegs i llibres d'art, i material sobre les exposicions en curs. La Núria explica que per algú, com ella, que ha estudiat història de l'art, treballar envoltada d'exposicions i de material artístic és un plaer. Sobretot, per tenir el privilegi de veure, sempre que vulgui, exposicions que li han deixat petjada com la de l'artista modernista de Praga Alphonse Mucha, de qui van exposar-ne l'obra completa l'any 2008.

Els tècnics: aquelles figures de negre que treballen a l'ombra perquè tot surti rodat. A CaixaForum es fan, fàcil, 3 o 4 actes diaris (de tot, des de congressos a espectacles infantils o inauguracions), que vol dir un miler a l'any. El Grup Focus s'encarrega des de fa anys de subministrar tot el relacionat amb la llum, el so i el vídeo que es necessiti per a dur a terme totes aquestes activitats, i l'Ignasi Giol és el director d'orquestra d'un equip de tècnics que s'encarrega, bàsicament, que tot funcioni com ho ha de fer. L'Ignasi, que va entrar a Focus al 99, al Romea de Calixto Bieito, amb qui va fer gira com a tècnic. Anys després passaria a la producció i d'aquí a la coordinació tècnica de CaixaForum; un sarau constant on, de sobte, tens privilegis com veure com es fa el muntatge d'una exposició que t'interessa com, en el seu cas, la de Pixar i la que van dedicar a Warhol.

Si passeu per CaixaForum, veureu una noia vestida de negre que corre amunt i avall tot el dia amb un somriure a la cara i un mòbil a la mà. L'Anna supervisa totes les activitats que passen al centre i fa de pont entre el públic de les activitats, els organitzadors, i gran part de l'equip que hi treballa. Vista des de fora, la seva rutina sembla impossible de complir, i així i tot, aconsegueix que la casa funcioni com un rellotge. Ella relaciona el bon funcionament de CaixaForum amb la relació sana que hi ha entre tota la família que hi treballa, i amb les ganes d'ajudar-se els uns als altres. Ja fa set anys que treballa aquí i abans de ser coordinadora d'esdeveniments, ha estat també a la recepció i a la mediateca, quan n'hi havia. Si s'hagués de quedar amb una de les exposicions que han passat pel museu, es queda amb la de Warhol. "Sóc molt warholiana", ens diu, abans de marxar corrent a atendre alguna activitat.

La seva primera visita guiada com a educadora la va fer al MNAC, amb un grup d'estudiants francesos que no entenien una paraula de castellà ni de català (ella no en sabia res, d'això) i que s'anaven adormint per les sales del museu perquè havien passat la nit anterior de festa. Ara farà sis anys que treballa a CaixaForum i que s'encarrega de fer visites guiades per a públics molt diversos: des de nens (boníssims fent preguntes) a avis, grups amb alguna discapacitat intel·lectual, estudiants universitaris. Això vol dir que, en un mateix dia, potser li toca explicar l'Egipte dels Faraons a un grup de nenes i nens de P3 i tot seguit, explicar les mateixes peces a un grup d'arquitectes. "L'ofici de l'educador té molt de malabarisme" acaba la Montse. I no li falta raó.