Ramon Casas en 5 imatges

'Autoretrat' (1883). MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Ja havia mostrat interès en la pintura, però amb quinze anys fer el viatge decisiu. A París, Ramon Casas va formar-se al costat del pintor Carolus-Duran i va impregnar-se tots els llenguatges i corrents artístics de l'època. D'aquell moment de formació (l'àmbit primer de la mostra), roman una obra eclèctica i indeterminada, plena de referències a d'altres autors; predominen els retrats de familiars i d'amics, i obres com l''Autoretrat vestit de flamenc', un quadre velazquià que va ser admès al Saló de París el 1883.

'Sortida de la Processó de Corpus de l'Església de Santa Maria' (c. 1896-1898). © MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

El segon dels àmbits de la mostra està dedicada a la pintura de crònica social. Entre anades i vingudes a París, a més d'alguna estada a Madrid i Barcelona, a la dècada del 1880 Casas comença a incorporar la multitud a les seves pintures. Primer serà la gentada a les tauromàquies, que donaran pas a una de les obres més reeixides pel que fa al treball de les gernacions anònimes, com és el quadre 'Garrot vil', del 1894.

Més tard signaria 'Sortida de la processó de Corpus de l'Església de Santa Maria', que va obtenir el reconeixement de l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona.

'Atelier Casas & Utrillo' (1898). Col·lecció Jaume Codina.

A Ramon Casas l'atreia la modernitat, i exaltava ginys contemporanis com la bicicleta i l'automòbil, però també retratava personatges populars i temàtiques folkòriques. Les escenes taurines, les 'majas' i toreros i altres 'espanyolades' eren d'allò més apreciades per la clientela local. Alta i baixa cultura, tot en un, en obres com les que s'exhibeixen en el tercer àmbit de la mostra.

'Ball al Moulin de la Galette' (1890-91). Museu del Cau Ferrat, Sitges.

Els Quatre Gats va obrir portes el gener del 1897; la cerveseria, feta a model i imatge de Le Chat Noir de París, va aplegar durant sis anys bohemis de l'època, el grup que lideraven Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Pere Romeu i Miguel Utrillo, entre d'altres. En aquell moment Casas va crear la marca publicitària de la taverna i va donar visibilitat a l'imaginari del grup, com demostra el quart àmbit de l'exposició, dedicat a la pulsió bohèmia.

'Pèl & Ploma' (1899). Fons Postermil

L'exploració de l'ideal de bellesa femenina va ser una constant en la trajectòria de Casas. Al cinquè àmbit de la mostra reuneixen obres que retraten la dona sofisticada, refinada, elegant, coqueta, propera al decorativisme, escenes que evoquen l'hedonisme i un cert decadentisme de finals del segle XIX, i també els treballs publicitaris, en què l'artista va apostar per retratar la dona emancipada, activa, moderna, la dona lectora i esportista.