Roni Horn. Dormia tot com si l'univers fos un error

Per molt que dormis com si l’univers fos un error, el clima de Barcelona durant l’estiu no s’assembla gens al d’Islàndia. La solitud és gairebé impossible de trobar. I el silenci és un luxe. Però a la mostra que Roni Horn ha portat a la Miró, és possible abstreure’s i creure per un moment que som en un univers gairebé immòbil, inquietant, sargit amb fragments literaris que ballen al ritme impacient de les glaceres.
Roni Horn (Nova York, 1955) és inclassificable. Tant, que juga a la indefinició. El seu nom, el seu aspecte... “La meva identitat s’ha format al voltant de no ser home ni dona”, afirma. Tampoc no té un estil o una tècnica preferits. Engega els seus treballs amb dibuixos processuals –que mereixen dues sales–, i pot acabar concretant-los amb fotografies, objectes, instal·lacions...
Sí que podem afirmar que la seva obra tracta de temes com la identitat, el paisatge, la llum, les paraules, els rostres, el vidre, l’aigua, el temps. I que la majoria han estat concebudes en territori islandès. Els títols actuen a modus d’introducció. N’hi ha de prou llargs per ocupar gairebé l’espai d’aquest article, com 'Untitled (My name is Mary Katherine...)', la peça central de l’exposició, formada per deu elements cilíndrics de vidre de tons verdosos que canvien visualment segons les variacions de la llum i el clima i ofereixen una experiència sensorial de color, solidesa i fluïdesa.
És la primera vegada que Roni Horn mostra la seva obra a Barcelona. La Fundació Miró i l’Obra Social “la Caixa” li van atorgar el Premi Joan Miró 2013, que consisteix en 70.000 euros i una invitació a exposar l’any següent. Horn no produeix obra pensant en un espai en concret o en una exposició. De vegades, crea una peça i la té una dècada descansant al magatzem. Però el conjunt d’obres triades per a aquesta ocasió conforma una enorme instal·lació que té el valor d’obra polièdrica.
Al recorregut, construït al mil·límetre per una Horn que ha prescindit de curadors, hi trobarem obres icòniques com 'You are the Weather. Part 2', consistent en 100 retrats de la mateixa dona banyant-se en aigües termals d’Islàndia. El rostre de la noia varia subtilment en cada imatge, tot reflectint les condicions del clima que l’envolta. Definitivament, l’univers de Roni Horn és un error. Però exquisit.