Stanley Kubrick

El cervell de Stanley Kubrick era una màquina perfeccionista, neuròtica. S’expressava amb la veu calmada de Hal 9000 però per darrere tenia els ulls de Jack Nicholson amb una destral. L’obsessionava el blanc de la nau que s’arrossegava a través dels planetes com un cuc còsmic a '2001. Una odissea de l’espai', de les figures lletoses del Korova Milk Bar i dels Cristos dansaires de l’habitació d’Alex DeLarge. L’obsessionava el vermell de la moqueta de l’hotel Overlook i de la piruleta que llepava Lolita. L’obsessionava l’huracà de bitllets com papallones furioses a l’aeroport d’'Atracament perfecte'.
L’exposició del CCCB és al·lucinant, un camí d’entrada a la ment del geni, laberíntica com l’orgia de màscares d’'Eyes wide shut', com les trinxeres sinuoses on els soldats de 'Senders de glòria' enfonsaven les botes al fang fins als genolls, pregant i arrossegant-se per no ser executats. Des dels seus inicis com a fotògraf a la revista 'Look' o com a documentalista de la vida del boxejador Walter Cartier fins a tots els projectes que va deixar inacabats, s’estén un recorregut electritzant, a estones infernal, a estones satíric, a estones pur artefacte pop.
No hi falten els 'storyboards' que Saul Bass va dibuixar per a les escenes de batalla d’'Espàrtac', ni les fotografies que Weegee va fer de Peter Sellers quan es preparava per al multipersonatge de 'Dr. Strangelove'. Hi ha el vestuari de 'Barry Lyndon' i de les terrorífiques bessones de 'La resplendor', maquetes de vehicles espacials i una vitrina amb les òptiques que va utilitzar a cada rodatge, amb una explicació precisa, mil·limètrica, sobre el moviment de càmera i la llum. Podria seguir glossant hores i hores, però només si hi aneu ho podreu entendre.