Una passejada per l’obra de Josep Llimona. 150 Anys

Abans d’entrar en matèria, un aclariment: visitar 'Una passejada per l’obra de Josep Llimona' és experimentar, des de bon començament, amb la primera peça i fins a la darrera, un fort sentiment de 'déjà-vu', de veure unes formes que resulten estranyament familiars. I és que les escultures de Josep Llimona (1864-1934), considerat un dels artistes més importants del modernisme català, es poden contemplar fent un volt pels carrers de la ciutat. Haureu passat una i mil vegades (i potser sense saber-ho) per davant d’'El forjador' (plaça de Catalunya), el 'Monument al doctor Robert' (plaça de Tetuan), l’obra eqüestre de Ramon Berenguer el Gran (Via Laietana) o la bellíssima 'Desconsolada' (parc de la Ciutadella). Aquesta darrera recorda poderosament 'La Danaïde' de Rodin, el cos femení de contorns perfectes sorgint del marbre. Així que ja us podeu fer una idea del que ara trobareu al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM).
Més enllà d’aquest tast a peu de carrer, la mostra pretén reivindicar, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la figura de Llimona, diuen que injustament oblidada. Es proposa una passejada per la seva obra, a través d’una seixantena de peces, algunes inèdites. Un recorregut per la iconografia que el defineix i que trobareu als dibuixos, escultures, monuments funeraris, escultura aplicada a l’arquitectura, disseny de joies... Sovintegen els nus femenins, figures delicades i melangioses ('Adolescent o Ingènua', 1924), les representacions religioses ('La primera comunió', 1902) o els retrats ('Un industrial de Terrassa', 1892). Val la pena aturar-se davant les diferents versions d’una mateixa peça i veure com varien els contorns i les formes quan ha estat executada en fusta, marbre, guix o bronze. És el cas de 'Modèstia' (1891), 'Nu de dona' (1918) o 'Joventut o La cabellera' (1924).