Sabem que la història, tal com sovint ens l’han explicada, ha estat escrita des de la mirada dels grups que han tingut més poder, deixant en segon pla moltes veus i experiències que també han contribuït a construir la societat actual. Amb Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, el Museu d’Història de Barcelona proposa recuperar aquesta memòria sovint oblidada i explicar la ciutat a través de les dones que n’han format part activa. Comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, produïda per a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara 2025 i ara instal·lada a l'edifici de la plaça del Rei del 3 de juny al 13 de setembre de 2026, l’exposició ofereix una lectura feminista de la història recent de Barcelona a partir de les experiències, les obres i els testimonis d’una vuitantena d’escriptores, artistes i activistes.
Des de les obreres i anarquistes de finals del segle XIX fins als feminismes actuals, el relat recupera lluites per l’educació, els drets polítics, l’autonomia sobre el propi cos, les condicions de vida, l’habitatge i la justícia social. Documents, obres artístiques i textos literaris construeixen una memòria col·lectiva sovint invisibilitzada per la historiografia tradicional, dominada per perspectives masculines.
Quatre moments per entendre la ciutat
L’exposició s’estructura en quatre grans períodes històrics que permeten seguir l’evolució de les lluites i les reivindicacions de les dones a Barcelona: “Segle XIX: construint la ciutat moderna”, “República, guerra i exili”, “Postguerra i transició” i “El nostre segle”. A través d’aquests blocs, el recorregut connecta els grans esdeveniments polítics i socials amb les experiències quotidianes de les seves protagonistes, mostrant com les dones han participat activament en la transformació de la ciutat i en la defensa de drets que encara avui continuen sent objecte de reivindicació.
Més de 80 autores i creadores
Vindran les dones dona veu a més de vuitanta dones de diferents generacions que, des de la literatura, l’art, el periodisme, la fotografia, el cinema o l’activisme, han contribuït a redefinir Barcelona i la seva memòria col·lectiva. El recorregut inclou figures històriques com Teresa Claramunt, Ángeles López de Ayala, Rosa Maria Arquimbau o Gretel Ammann, al costat de veus contemporànies com Maria Sevilla o Stéfanie Kremser. També hi participen investigadores i estudioses com Isabel Segura, Mary Nash, Neus Real, Conxa Llinàs, Nora Catelli, Meri Torres o Dolors Marín.
L’exposició reuneix fotografies, documents, revistes, obres d’art i peces audiovisuals de creadores com Margaret Michaelis, Pilar Aymerich, Blanca Viñas, Marga Ximenez, Eulàlia Grau, Mari Chordà, Mireia Sallarès, Ester Xargay o Carolina Astudillo, entre moltes altres. Aquest conjunt de materials construeix un relat plural que connecta creació i reivindicació, recuperant trajectòries sovint oblidades o invisibilitzades per una història explicada tradicionalment des d’una perspectiva masculina.
Coincidint amb l’exposició, els vespres d’estiu el Museu ofereix una àmplia programació d’activitats pels carrers de la ciutat, amb itineraris que expliquen i reivindiquen el rol de les dones al llarg de la història: les dones “amb empenta” a la Barcelona medieval, les "veus silenciades” del 1700 , les dones que van participar en “les revoltes a l’ombra de la industrialització” del segle XVIII. També dones contemporànies: “vedettes i milicianes”, “la dona moderna” de la Segona República, “dones i rereguarda” durant la Guerra Civil i "les pioneres de l’esport a Barcelona”.
