Weegee by Weegee

L’obra de Weegee (Zloczów, Ucraïna, 1899-Nova York, 1969) em confirma una sospita sobre la fotografia. De vegades és més important l’actitud, la intuïció, l’esperit... que no pas la tècnica.
Usher Fellig vivia als carrers de Manhattan, dins del seu auto carregat de material fotogràfic, una màquina d’escriure, una muda de roba, menjar i una ràdio amb la mateixa freqüència que la de la policia. Es feia dir Weegee, que és com sona 'ouija' en anglès, perquè arribava al lloc dels fets instants després que aquests succeïssin.
Amb una càmera 4x5 Speed Graphic amb el focus prefixat, disparava sempre amb flaix a una distància de tres metres. Lladregots, prostitutes, 'strippers', transvestits, borratxos, desclassats que dormen on poden, suïcides, mafiosos al furgó policial, gent fent de tot a la foscor dels cinemes, gent en pijama perquè se’ls ha cremat l’edifici, gent omplint la platja de Coney Island... gent tan anònima que podria ser qualsevol de nosaltres.
La majoria de les instantànies exposades a Foto Colectania –procedents de la col·lecció suïssa M.+M. Auer– van ser preses entre les dècades del 1930 i del 1940. Weegee era un autodidacta: anava per lliure i venia les històries que fotografiava al primer diari que l’hi volgués comprar. També es va buscar la vida amb una sèrie de fotollibres de gran èxit, com 'Nacked city' (1945). I quan, per desgràcia, va baixar la criminalitat, es va traslladar a Hollywood. Assessorava films de gàngsters i de reporters. També va col·laborar amb Kubrick a 'Doctor Strangelove'. Quin paio, aquest Weegee.