La Cristina Jolonch té raó. Hi ha massa mania de batejar restaurants amb el número del carrer on s'ha instal·lat, però una vegada ets a dins, al 130 del carrer Laforja la gola venç la matemàtica. M'hi he presentat amb la missió de menjar la carn preparada a la Beefer, una graella que rosteix i segella la bèstia al punt just en menys de 2 minuts a 800 graus, però trobo, enmig d'una carta amb croquetes com a pica-pica, entrants com una amanida Cèsar clàssica, o del mar, un arròs caldós, i de la muntanya, carns com un Wagyu japonès autèntic de Kagoshima o unes galtes de vedella amb patata amb llima, un plat que sempre em fascina. I aquí la tripa de bacallà la preparen a la madrilenya.
Un altre dia: soc d'idees fixes. De primer demano un pica-pica de croquetes, i si la de pernil ibèric o la de formatge de l'avi Ton són bones, la de musclos resulta sensacional. Textura de mar i aromes de capbussada estival. De segon, demano una ploma ibèrica de gla. Poques vegades l'he menjada així de melosa, preparada al punt, amb el sabor intens de les carns criades en llibertat. Per beure, dues copes d'El Veïnat, D.O. Montsant, acaben d'intensificar el viatge festiu. Militar a les D.O. del meu país no és una obligació, és un plaer que, amb excepcions, et fa descobrir vins extraordinaris. Per postres, un blancmange d'ametlles amb gelat d'aigua de mar. Un epíleg lluminós.
