A l’extraradi de Gràcia, a dalt de tot del Torrent de les Flors, hi ha una bodega centenària que val la pena visitar. A l’entrada, el sostre vermell amb la barra a mà esquerra i les tines enfosquides del fum de tantes vides, més endavant els menjadors, amb mobles d’època i taules de marbre, i la cuina al fons, com mana la tradició.
Als fogons, en Manolo s’empesca combinacions guanyadores com els musclos saltats amb albergínia , les anarkobraves (patates fregides amb allioli de tinta de cefalòpode,) o el pop amb Parmentier de bolets. L’encerta amb el bacallà amb all i ens quedem amb les ganes de tastar el filet amb sobrassada, brie, albergínia i mel. També fan coques cruixents amb arengada o foie gras.
Es poden fer mitges racions i reservar per a grups. Al migdia tenen un menú de 13'50 euros, senzill i bo, amb peix del dia de segon, que sempre és d’agrair i no gaire habitual de trobar
pels llocs.
El Bodega Manolo és un local dels de tota la vida, i com que està fora del circuit habitual, l’ambient és molt familiar i el ritme més humà –que no vol dir que hi falti la gresca sinó que tot passa de manera diferent que als bars de moda: que aquí hi ha més ritual que neguit, vaja.
