Bar Bodega Manolo

A l’extraradi de Gràcia, a dalt de tot del Torrent de les Flors, hi ha una bodega centenària que val la pena visitar. A l’entrada, el sostre vermell amb la barra a mà esquerra i les tines enfosquides del fum de tantes vides, més endavant els menjadors, amb mobles d’època i taules de marbre, i la cuina al fons, com mana la tradició. És la Bodega Manolo, que va començar a fer feina amb aquest nom el 1961. El fill dels fundadors, en Manolo Quirós amb la Sílvia Casals, van fer gran aquesta tasca com a institució dels plats d'aperitiu i el menú del migdia, fins que van tancar per jubilació a meitats del 2025. 

Per sort, la continuació no ha anat a parar en mans d'una cafeteria d'especialitat o d'una pizzeria de massa experimental i alta fermentació. Des de l'estiu del 2025, la mateixa propietat que va rellançar la Bodega Gol té a les seves mans la Manolo. Amb en Roger Solé dirigint la cuina, la filosofia és aplicar una capa de pintura nova –metafòrica– als plats, però sense que l'essència popular no canviï. Solé, cuiner professional relativament novell –s'hi va ficar el 2020, després de tota una vida com de propietari d'una barberia de caixet– té un lema: "has de fer l'amor amb el sofregit". Això significa elaborar els plats sense invents –un fricandó és diu així perquè és llata fregida, enfarinada i guisada amb brou–, i sense luxes superflus, però amb bon producte i molta seriositat en l'elaboració. El resultat són plats com un capipota melós a l'extrem o uns calamars amb ceba que hi canten els àngels i mantenen els preus molt arran de terra. Oblideu els tics moderns de neobodega i també l'afartapobres. Això és bona cuina catalana a preus molt raonables.