Adreçat a tots els camarades que tinguin el carnet d’afiliat al sindicat del vermut. Heu de saber que a les costerudes entranyes del Poble-sec comencen a sentir-se himnes revolucionaris. El terrible Stalin –de qui agafen el nom sense permís– enviaria al pitjor gulag siberià els responsables d’aquest cau desviat, més centrat en el bon costum de la farra sincera i canalla que en l’adoctrinament de les masses. Els cartells de propaganda soviètica dels murs proclamen la màxima: “Vermut i olives com les d’abans”. Però com que la famèlica legió sempre té gana, la cartilla de racionament que fa de menú no coneix carestia, amb plats ben elaborats i substanciosos, perfectes per a obrers que afronten el llarg torn de les nits del cap de setmana.
Els vins són pocs però ben triats, i els còctels –on abunda el vodka, esclar– se substancien en un materialisme dialèctic sense floritures, tampoc en el preu. Estem davant del politburó que el barri necessitava, una assemblea espontània i solidària per veure el futbol o gaudir de música en directe els diumenges mentre discutim els plans quinquennals o la següent purga. Visca la revolució.
