Can Comalada era una institució del barri: va tancar el 2008 i va deixar un buit al cor dels graciencs. No ha estat fins a l'agost del 2015 que el local va tornar a la vida reencarnat en el bar La Rovira de les mans dels amos del Col·leccionista i el Cara B, també locals de Gràcia. La família Comalada havia rebut altres propostes però cap abans no els havia convençut prou.
Què hi tenen, a La Rovira? Per començar, divuit tiradors de cervesa artesana. N’és el tret distintiu. Dels divuit, quinze són rotatius: se n’acaba un, se’n posa un altre de diferent. Si no en saps del tema, amablement la Noe, la mestra cervesera o qualsevol dels cambrers te’n faran cinc cèntims i abans de gastar-te els tres euros i mig que costa mitja pinta anglesa (28 cl), te’n deixen provar un dit perquè no et penedeixis de la tria. L’Àlex, l’amo, m’explica que tracten la cervesa amb molta cura: «la industrial està pasteuritzada però l’artesana és un animal viu que s’ha de cuidar. Aquí no trenquem la cadena de fred i això és fonamental perquè estigui el màxim de fresca i no derivi gota del producte que el cerveser ha fabricat.» A banda d’això, La Rovira fa uns entrepans planxats deliciosos amb noms de carrers dels voltants —el Reig i Bonet, per exemple, de pollastre, alvocat, ceba i xipotle, que costa 6 €—, posen el Barça, tenen una màquina de discos preciosa amb singles collonuts i al migdia ofereixen una combinació de ¾ de planxat, amanida i beguda per 8,2 € que val la pena provar. Acosteu-vos a La Rovira a beure-us una bona artesana: és tot un món que, ben servit, fa de bon explorar.
