Els propietaris de Piel de Gallina, un grup de xefs-empresaris que de cuina en saben un niu, han reconvertit el local de pollastre fregit del carrer Carders en la seva idea del que hauria de ser un bar de tapes de tota la vida. En Martín Pimentel és al darrere d'un bar d'estètica tirant a castissa i on han volgut aconseguir "un projecte emocional, on el client connecti molt amb el servei i el menjar". Potser a algú li pot semblar poc autèntic muntar facsímils de bar cañí al segle XXI, però la veritat és que al Born-La Ribera li convé un restaurant que s'escapi dels tòpics i la repetició a través de la cuina de sofregit.
Aquí hi trobareu plats que remeten a la cullera i a la iaia amb algun inevitable, esclar (com les croquetes de gamba, molt bones i potenciades amb la cirereta d'una salsa del seu cap). Però on es llueixen és en l'actualització de plats de bareto de tota la vida i de cuina catalana: és deliciós el típic calmar a la planxa, ben tendre i amb all i julivert (amb un toc de marxa picant a base de kimchi i 'ají' groc). I també puntua ben alt la seva versió del trinxat de la Cerdanya, amb espigalls –una mena de col xinesa del Garraf!– amb torreznos infiltrats. Per no parlar d'uns fesols amb botifarra esparracada i piquillos. En aquest espai de fusió de tradicions ibèriques es mouen com el peix en l'aigua (i no oblideu el pastís de formatge de mel i mató amb nou ratllada per damunt!).
