Baixo unes escales recargolades, m’endinso a les catacumbes de la Casa Camper i, de sobte, es materialitza davant meu una bombolla rectangular de fusta plena de butaques retro. Sembla una cocteleria clandestina del Hollywood dels anys 50.
La colònia de Humphrey Bogart es pot olorar encara. Els altaveus farceixen de jazz espasmòdic el buit. Dues taules de billar americà en un estat impecable presideixen: els tacs, penjats a les parets; les boles, perfectament disposades al tapet. Litografies i quadres envolten aquest speakeasy i condueixen la mirada del bevedor al púlpit, la barra. Concretament a l’hipnòtic pentinat afro de l’Archie, un bartender d’altíssima volada que prescindeix de carta i prefereix parlar amb el client. Em porta un Bloody Mary de wasabi i pateixo un atac de priapisme etílic: deliciós.
Remena el canell i es treu del barret un Strawberry cocoa amb vodka i polsim de xocolata. I el paio l’encerta sempre. De fet, a la meva companya li prepara un glop vigoritzant amb fruita de la passió. Diuen que és un afrodisíac infal·lible. Diuen, diuen, diuen...
