Don Chufo, Nitsa, Becool… I ara, El Cinco. L’espai de la plaça de Joan Llongueras torna a reinventar-se per oferir una proposta necessària a Sant Gervasi. Totalment renovat, interiorisme en perfecte equilibri entre elegància i modernitat, El Cinco té ara dues facetes. Al pis superior, descansa un magnífic restaurant, conduït pel xef Josep Armenteros: les ensaïmades amb parmesà i sobrassada, l’amanida vermella i les vieires amb peus de porc han de caure. A la planta baixa el Bar Sideral, oferta diürna de tapa tradicional curosa amb alguna picada d'ullet a Àsia.
Josep Armenteros ha bastit una visió personal de la tradició catalana sense jocs de mans ni virtuosismes superflus, sinó assumint riscos en plats saborosos i que no apel·len a la infantilització del paladar ni a les modes. Exemples: conill farcit de calçots amb romaní o perdiu amb cols. Les postres –el xef va ser pastisser de Gaig– també són de traca.
El soterrani també ens interessa molt. Javier Veloso, mànager i director artístic, em descobreix una cocteleria-club on podria quedar-me a viure; un club de música de ball i música negra finíssim (sofàs i vinils a les parets), amb un so imperial i racons per a tots els estats d’ànim: podreu ballar, descansar, parlar, riure...
El millor és que al mateix club hi ha una de les barres més interessants de Barcelona. L’Eric Bertran factura còctels d’altíssim nivell en plena zona de guerra. M’arriba un glop amb tequila, cítrics i picant que em torna a la vida. Els DJ Viktor Ollé i Quim Campbell s’encarreguen de posar-hi la banda sonora i em diuen que preparen una festa hip-hop amb Flavio Rodríguez per als diumenges. Temple a Sant Gervasi!
