La Cuina d’en Garriga ja no està sol. Al seu costat ha brotat un nou espai que connecta amb el restaurant per un passadís mig amagat; un àlter ego juganer, informal i de visita ràpida. Es diu El Sifó d’en Garriga, té la cuina oberta tot el dia i viu en una dimensió on les etiquetes es col·lapsen: és un bar, un cafè, un restaurant, una vermuteria...
Bé, bàsicament és una trinxera on refugiar-se a qualsevol hora del dia. Un espai que combina la rajola blanca de tota la vida amb maons a la vista i parets inacabades, d’inspiració industrial. Aquest xoc estètic entre passat i present funciona i genera l’atmosfera casual perfecta per engolir els platets i entrepans del joier.
Sí, he dit joier. Perquè cada tapa és un diamant comestible: un rosbif pecaminós, una patata amb sardina fumada de traca, un hummus de pèsols que es menja amb els ulls, un 'mollete' de papada amb kimchi que es volatilitza en segons, un híbrid d’ensalada russa i escalivada que fa plorar...
I ho acompanyen amb el mam adequat: sucs naturals, destil·lats, canyes, vermuts i un celler de vins impecable. De fet, l’Helena Garriga ens recomana un negre deliciós que arriba a taula en un petit porró. Que no us faci por usar-lo. Porró amunt, a gaudir de la vida, diantre: llocs com el Sifó estan fets per a això.
